En els últims anys, i en determinats contextos, la literatura comparada ha format un tàndem amb els estudis culturals que sembla inseparable. Si per alguna cosa s’han caracteritzat aquestes àrees ha estat pel qüestionament continu del seu camp d’actuació. Aquesta relació parteix, en la nostra opinió, de l’interès que ambdues matèries han demostrat per la revisió de la noció de text, la categoria de literarietat i el concepte de valor estètic, entre d’altres aspectes. Això ha portat a una sèrie de reflexions que han ampliat de forma considerable el camp d’estudi de l’anàlisi literària. Així mateix, els estudis culturals han emprat les eines de la teoria literària per llegir tot tipus de textos -que en molts casos no ostenten la marca de “literatura”- generant una retroalimentació els resultats de la qual pretén explorar aquest monogràfic.

Quins són els principals punts de connexió entre la literatura comparada i els estudis culturals? Si bé la primera està lligada als estudis literaris de principis de segle, els segons tenen data i lloc de naixement el 1964 amb la fundació del Center for Contemporary Cultural Studies (CCCS) a Birmingham, significativament, en un departament de literatura. A l’actualitat, aquests estan associats, sovint de forma confusa, a un conjunt de disciplines entre les quals s’inclou la literatura comparada i la teoria de la literatura.

L’objectiu d’aquesta proposta és aprofundir en les relacions entre la literatura comparada i els estudis culturals. Tot i que aquests últims es caracteritzen per fer servir mètodes de diferents disciplines, parteixen, moltes vegades, d’un concepte de text que requereix de les eines d’anàlisi dels estudis literaris. Tal i com ja assenyalen els primers treballs del CCCS, molts textos televisius, fílmics, periodístics, etc., estan construïts amb patrons narratius i retòrics que acaben, en última instància, formant part d’un dispositiu cultural generador de subjectivitats. D’altra banda, els estudis culturals han contribuït amb els departaments de literatura dels que van sorgir amb un concepte de intertextualidad que comporta un replantejament general del que significa la literatura.

El present monogràfic parteix del interès que han suscitat els estudis culturals en l’àrea de la literatura. Un interès especialment desenvolupat en el món anglosaxó que, no obstant això, no ha tingut el mateix impacte en altres àmbits. Per tant, es tracta també de fer una crida d’atenció sobre un camp a explorar, d’intentar ocupar un espai que tot just comença a insinuar-se en alguns contextos acadèmics. Proposem com a eix la relació entre ambdues disciplines a partir de les següents preguntes: Què és un text? Com i des d’on es llegeix? Com es genera la categoria de literatura? Quines són les seves implicacions ideològiques?

Per tal de delimitar el gran ventall que abasten els estudis culturals, entenem aquests com un espai crític que, independentment de l’objecte d’estudi, requereix d’algun tipus d’anàlisi textual que vinculat als estudis literaris. Proposem dues vies per abordar aquesta qüestió: d’una banda, les aportacions de la teoria literària als estudis culturals, que poden resumir-se en una sèrie d’eines que donen suport a la lectura d’un text determinat. D’altra banda, és necessari reflexionar sobre la manera en que els estudis culturals han oxigenat la literatura comparada.

Valorarem aquells articles, tant pràctics com teòrics, que analitzin els textos des de la perspectiva dels estudis culturals: la problematització de la categoria de literatura, la discussió sobre el cànon i l’anàlisi sobre la literatura popular i de masses, entre d’altres qüestions; així com els treballs que abordin objectes d’estudi diferents als tradicionalment considerats literaris (fílmics, televisius, musicals, etc.). Així mateix, seran rellevants les propostes que enllacin els estudis culturals, pensats originalment per aplicar-los a objectes d’estudi contemporanis, amb la problemàtica d’un estudi diacrònic, camp habitual de la historiografia literària. Prestarem especial atenció a les bases teòriques i metodològiques dels articles, que hauran de mostrar un coneixement adequat del camp dels estudis culturals.

Per això, resulta important que els treballs remesos especifiquin el lloc d’enunciació crítica. Els estudis culturals s’han nodrit amb teories provinents de moviments polítics i socials que han posat en dubte aspectes com la classe, el gènere i l’ètnia, entre d’altres categories de la diferència. La desarticulació teòrica de l’hegemonia dels grups dominants constitueix una qüestió que s’ha volgut integrar a l’acadèmia, els resultats més productius de la qual han estat les reflexions sobre el binomi alta/baixa cultura i l’interès pels productes dels mass media.

D’aquesta manera, pretenem, d’acord amb els objectius de 452ºF, obrir un espai per al debat des de dintre i fora de la literatura. Si segons Stuart Hall la cultura és un camp de batalla, la nostra intenció és, llavors, la de generar nous fronts.

Alba del Pozo
Atenea Isabel González