EL TEATRO ESPAÑOL SOBRE APROPIACIÓN DE MENORES. LA PUESTA EN ESCENA COMO ESPACIO DE IDENTIDAD Y MEMORIA LUZ C. SOUTO


Resumen || A más de diez años de las investigaciones de Ricard Vinyes sobre los niños perdidos del franquismo es posible establecer un panorama sobre la repercusión del tema en la narrativa y el teatro español. Si bien la presencia del discurso historiográfico persiste en el tratamiento de los dos géneros, la dramaturgia supera la base fáctica introduciendo personajes más oníricos y espectrales. Tal es el caso de las obras Si un día me olvidara de Raúl Hernández Garrido y Los niños perdidos de Laila Ripoll. A modo de introducción se retomará el antecedente argentino, ya que este ha servido de modelo tanto para las investigaciones sobre el robo de menores en España como para la construcción de los personajes llevados a escena.


Palabras Claves || Apropiación de niños | Franquismo | Teatro | Memoria.










SPANISH THEATER ON THE APPROPRIATION OF CHILDREN; STAGING AS A SPACE OF IDENTITY AND MEMORY
LUZ C. SOUTO


Abstract || More than ten years after Ricard Vinyes' research on lost children during Francoism, it is possible to set up a picture of the impact of this subject in Spanish narrative and theater. While the presence of the historiographical discourse persists in the treatment of both genres, drama overcomes the factual basis by introducing more dreamlike and spectral characters. Such is the case of Raúl Hernández Garrido’s Si un día me olvidaras and Los niños perdidos by Laila Ripoll. The Argentinian precedent will frame this discussion, since it has been used as a reference not only for historical research but also for the literary representation of the issue of stolen children during Franco's dictatorship in Spain.


Keywords || Appropriation of Children | Francoism | Theatre | Memory.









EL TEATRE ESPANYOL SOBRE APROPIACIÓ DE MENORS. LA POSADA EN ESCENA COM A ESPAI D’IDENTITAT I MEMÒRIA
LUZ C. SOUTO


Resum || Més de deu anys després de les investigacions de Ricard Vinyes sobre els nens perduts del franquisme és possible establir un panorama sobre la repercussió del tema en la narrativa i el teatre espanyol. Si bé la presència del discurs historiogràfic persisteix en el tractament dels dos gèneres, la dramatúrgia supera la base fàctica introduint personatges més onírics i espectrals. Aquest és el cas de les obres Si un día me olvidaras de Raúl Hernández Garrido i Los niños perdidos de Laila Ripoll. A manera d’introducció es reprendrà l’antecedent argentí, ja que ha servit de model tant per a les investigacions sobre el robatori de menors a Espanya com per a la construcció dels personatges portats a escena.


Paraules clau || Apropiació de nens | Franquisme | Teatre | Memòria.









HAURREN JABETZE BIDEGABEARI BURUZKO ANTZERKIA ESPAINIAN. ANTZEZLEKUA NORTASUN- ETA MEMORIA-EREMU GISA
LUZ C. SOUTO


Laburpena || Hamar urte baino gehiago igaro dira Ricard Vinyesek frankismoan galduriko umeei buruz zenbait ikerketa egin zituenetik; orain, posible da panorama bat osatzea gai horrek Espainiako narratiban eta antzerkian izandako eraginaren inguruan. Diskurtso historiografikoak bi genero horiek jorratzen ditu beti, baina antzerkiak egitateen oinarria gainditu du, pertsonaia oniriko eta espektralagoak sortuta. Horren erakusgarri dira Raúl Hernández Garridoren Si un día me olvidara eta Laila Ripollen Los niños perdidos obrak. Sarrera gisa, Argentinan aurrez gai berari buruz idatziriko lan batzuk ekarriko ditugu gogora, horiexek izan baitira eredu bai Espainiako ume lapurtuen inguruan ikertzeko garaian, bai eta antzezlanetako pertsonaiak sortzekoan ere.


Gako-hitzak || Haurren jabetze bidegabea | Frankismoa | Antzerkia | Memoria.



FaLang translation system by Faboba

index

miar ccuc csic dialnet doaj e-revistas isoc latindex MLAracoresh
lista de emails
click sinuca

chfyavbh88y FilmOneTorrents http://filmonetorrent.blogspot.com/4cd3