alt

Història i usos hispànics de la teoria

«Se puede salvar la teoría, pero es necesario decir en qué estricto sentido hablamos de la teoría a punto de perderse. Esta pérdida no es la que sólo los teoricistas podrían sufrir o añorar, sino la que está a punto de acometerse contra el corazón mismo de lo que significa pensar (y por lo tanto, investigar, y por lo tanto, escribir)».
Espacio 310, «¿Se puede salvar la teoría?», El ojo mocho,
Buenos Aires, nº 4-5, otoño de 1994


L'any 2013 es van complir els seixanta anys de la publicació del primer llibre de Roland Barthes, Le degré zéro de l'écriture, i enguany se'n compleixen trenta de la mort de Michel Foucault. 1953 i 1984 poden marcar, tan emfàticament com arbitràriament, el començament i la fi d'una època de la història intel·lectual francesa que avui podríem anomenar, retrospectivament, «el temps de la teoria»: un temps de crisi en què el pensament, la política i la literatura van arribar a desestabilitzar-se mútuament. Trenta anys ens separen del tancament  d'aquesta època d'efervescència que constitueix una de les arrels vives de la nostra actual comprensió de la literatura. Aquest  monogràfic pretén inquirir com es va comunicar fins a nosaltres aquest pensament i, per tant, què ens hi uneix i què ens en separa.

Si aquella època ja és història, la distància ens possibilita una mirada analítica i reflexiva sobre les nostres pròpies lectures d'aquesta tradició per tal d'entendre una mica millor la contemporaneïtat dels nostres discursos crítics. Què ens lliga i què ens separa d'aquell temps? Quines implicacions té la institucionalització i la normalització de la teoria? I, ja amb un registre polèmic, tal com es preguntava la publicació argentina El ojo mocho fa ara vint anys, «es pot salvar la teoria?».

Els usos de la teoria en els diversos contextos hispànics demanen una posada en comú que mostri a través dels casos concrets la especificitat de les estratègies d'apropiació i de les transformacions discursives. Per això, aquest monogràfic no pot limitar-se als marges d'una nació: la recepció i els usos d'aquesta tradició són múltiples i, en no poques ocasions, estan marcats per la història i l'exili.

La convocatòria parteix d'una convicció: la de que historitzar la teoria literària ―tant des de la seva vessant institucional com discursiva― pot ser, a dia d'avui, una manera de fer-ne ús i de reactivar-la.  Senyalar les mediacions que ens uneixen i ens separen d'altres temps i altres espais pot contribuir a fer visibles els actuals usos d'aquesta i, en últim extrem, a situar de manera problemàtica el nostre propi present crític.

Aquest dotzè número pretén reunir un cos de treballs que versin sobre el problema de la «Història y usos hispànics de la teoria». Un llistat no exhaustiu de possibles àmbits d'estudi és el següent:

a)    La teoria ahir i avui: estudis discursius i institucionals de la teoria literària en el seu context d'origen i en l'actualitat.
b)    Història, usos i transformacions conceptuals.
c)    Les cruïlles de la teoria literària: entre saber, política i literatura.
d)    Teoria literària i història intel·lectual.
e)    Mitjans de producció, circulació de conceptes i transformacions del camp intel·lectual: universitats, revistes, new magazines, televisió, Internet.
f)    Traduccions, relectures i importacions teòriques.
g)    La teoria en l'àmbit hispànic: estudis comparatius.
h)    Transformacions històriques de la teoria.
i)     Usos crítics de la teoria literària.

Max Hidalgo Nácher



FaLang translation system by Faboba

index

miar ccuc csic dialnet doaj e-revistas isoc latindex MLAracoresh
lista de emails
click sinuca

chfyavbh88y FilmOneTorrents http://filmonetorrent.blogspot.com/4cd3