Memòria i identitat col-lectiva a la literatura comparada



Els últims anys la memòria s’ha convertit en una preocupació central de la cultura i la política de les societats contemporànies a nivell global. Aquest <<boom de la memòria>>, originat per motius sociohistòrics, polítics, culturals, tecnològics i de mercat, s’articula al voltant d’una <<indústria de la memòria>> generadora de discursos identitaris en que la seva gènesi i consolidació dels productes culturals juguen un paper cabdal.


D’una banda, la reivindicació de la memòria de dictadures, guerres, matances i genocidis pretén treure de l’oblit un passat traumàtic. Igualment, existeix una voluntat de democratització discursiva (representada en la potenciació de la literatura testimonial) capaç de fracturar la història escrita pels vencedors. Freqüentment es recalca, a més a més, la necessitat de mirar al passat per poder comprendre el present i conscienciar les noves generacions perquè no es tornin a repetir les mateixes atrocitats. Així, les noves metodologies historiogràfiques han reivindicat la incorporació de diferents i noves perspectives que havien estat tradicionalment excloses de la construcció de discursos.

No obstant això, la noció d’elaboració discursiva del record i el fet que els discursos sobre el passat siguin filtrats pels interessos i les creences del present fan necessari que aquesta nova historiografia estigui constantment sotmesa a una anàlisi crítica que reveli els possibles <<abussos de la memòria>> (terme encunyat per Todorov al text del mateix nom) denunciats per molts autors, polítics, periodistes i activistes dels drets humans.

Especialment interessant alhora que complexa ens sembla la relació que és possible establir entre la constant reescritura del passat i la construcció de les identitats col•lectives, ja que, com explicava Halbwachs, la memòria col•lectiva uneix passat i present i individu i grup social. En aquest sentit, també ens interessen les diferents estratègies discursives que nombrosos autors han plantejat quan reconstrueixen el record des de la seva visió subjectiva del present, tot establint una vinculació entre les formes de narrar i les diferents voluntats ideològiques subjacents.

Una de les característiques que dificulta els estudis sobre la memòria és l’especificitat de cada reivindicació política i el seu caràcter fluctuant en funció dels factors sociopolítics del present. No obstant això, conjuntament, en un món global d’identitats i polítiques lligades <<els diferents discursos de la memòria histórica s’entrecreuen i solapen en tot el món traspassant fronteres i rebotant uns contra els altres, ocultant i oblidant de vegades la pròpia memòria històrica o, d’altres, reforçant-la>> tal com afirmava fa poc Huyssen en una entrevista concedida a la revista Metrópolis.   

Partint, doncs, del fet que la recuperació del passat està vinculada a les ideologies del present i que l’estudi de la memòria no és només una eina d’anàlisi sinó també una palanca de transformació del context contemporani, ens sembla que és necessari reivindicar un paper crític que sigui capaç de discernir entre el <<deure de la memòria>> (el qual introdueix una avaluació ètica en la seva mirada al passat, com senyala Lozano Aguilar en Decir, contar, pensar la guerra) i els possibles abusos polítics derivats d’aquestes reivindicacions. Creiem que és també un paper fundamental de la crítica suggerir, en la mesura que sigui possible, estratègies de superació dels discursos bel-licistes. Proposem per aixó les següents línies d’investigació per aquest monogràfic:


1-Relació entre la producció cultural, els discursos de la memòria i la construcció d’identitats col-lectives.


2-Estudis sobre literatura testimonial: Relació entre la memòria individual i col-lectiva.


3-El caràcter fluctuant de la identitat: Transformació de la perspectiva del record segons el context històric-social.     


4-Relació entre les estratègies narratives i la càrrega ideològica del record.


5-Anàlisi de la instrumentalització política de la producció cultural al voltant de la memòria.


6-Estratègies de superació dels discursos de la memòria.


7-Els discursos de la memòria com a discursos polítics transfronterers. Anàlisi, a través dels productes culturals, de la influència dels diferents discursos en diferents àmbits geogràfics.

Ana García
Izaro Arroita

FaLang translation system by Faboba

index

miar ccuc csic dialnet doaj e-revistas isoc latindex MLAracoresh
lista de emails
click sinuca

chfyavbh88y FilmOneTorrents http://filmonetorrent.blogspot.com/4cd3