alt

Els subjectes poètics contemporanis

 

La reflexió sobre la poesia no pot evitar, encara avui, la lectura ingènua que superposa el text a la vivència o la correspondència de les imatges a la biografia. De forma involuntària, seguim essent deutors de l’imaginari romàntic que concep la poesia com aquella que enllaça l’escriptura i l’exaltació d’una subjectivitat lliure, única i monolítica en essència. No obstant això, la teoria literària entorn la poesia moderna i postmoderna s’encamina, justament, a establir els paràmetres d’anàlisi per poder treballar la dissolució del “jo” en tant que fonament de la identitat de l’enunciació del subjecte en el vers.

Aquest preàmbul ens serveix per fer una crida a investigacions que se centrin en els textos i pràctiques poètiques contemporànies, les quals parteixen, segons l’observació de Pere Ballart, de “la crisi profunda de l’expressió del jo i les seves possibilitats”, i pretenen, a més, bastir unes noves formulacions del subjecte líric en la matèria poètica. Només cal acceptar que el “jo” és una construcció textual en moviment i en reconstrucció permanent, i el poema se’ns presenta instantàniament com un artefacte que es regeix per les lleis de l’alteritat. Des d’aquest punt de vista, estem obligats a esbrinar quines noves variables participen en l’enunciació dels subjectes poètics. Per aquest motiu, ens interessen les aproximacions teòriques que treballin des dels següents marcs conceptuals.

Llenguatge i alteritat: la dissolució del jo líric tradicional en el magma d’un llenguatge que malda per recrear aquesta fractura i incompleció del subjecte textual. Les representacions del desig: quines noves dinàmiques del desig i els seus subjectes s’estableixen en la matèria poètica. Aquesta variable es troba substancialment relacionada amb la construcció de les subjectivitats textuals que prenen la representació del cos com a epicentre de les poètiques que cerquen un espai diferenciat d’expressió. I, a tot això, cal afegir les noves pràctiques poètiques, que impliquen una subversió del propi gènere líric i a través de les quals es reformula l’operació d’escriptura, novetat que evidencia la urgència d’incorporar en la definició del gènere la mobilitat dels seus límits.

Tot plegat ens porta a privilegiar diverses vies d’anàlisi, que proposem en qualitat de possibles investigacions per al monogràfic:  

•    El subjecte líric: els límits del llenguatge i l’enunciació poètica
•    Poètiques d’alteritat. La recerca de l’altre (jo/tu, cosmologia, llenguatge) en la construcció del “jo”.
•    Poesia i dinàmiques del desig: el dialogisme eroticoamorós com a fonament de les noves subjectivitats poètiques.
•    Representació i resignificació dels imaginaris poètics.
•    La poesia, un gènere en revisió: els diàlegs entre tradició i experimentació
•    Els discursos de la poetry performance: cos, veu i paraula poètica.
•    La inscripció del jo líric en els nous suports: repensar el gènere i la seva recepció.

 
Marta Font
FaLang translation system by Faboba

index

miar ccuc csic dialnet doaj e-revistas isoc latindex MLAracoresh
lista de emails
click sinuca

chfyavbh88y FilmOneTorrents http://filmonetorrent.blogspot.com/4cd3