alt

Pensar l’afecte des de la cultura i l’art


La noció de l’afecte —que guarda una estreta relació amb conceptes tan diversos com les passions, els estats de l’ànim, les sensacions, els sentiments i les emocions— ha estat un tema recurrent en la història de la filosofia. Recentment assistim a una creixent proliferació de treballs acadèmics sobre el paper de l’afecte en els estudis sobre la cultura —especialment en la línia de Spinoza, represa  per Gilles Deleuze en la seva conceptualització de l’afecte com a capacitat corporal d’afectar i de ser afectat—, que evidencien allò que Patricia Clough identifica com a «gir afectiu» en el camp de les humanitats i les ciències socials. Els estudis de Brian Massumi, Teresa Brennan, Jasbir Puar, Sara Ahmed, Michael Hardt i Lauren Berlant han contribuït a entendre com l’afectivitat impregna el teixit social, participant en la normalització i la naturalització de les relacions de poder, al mateix temps que implica un fort potencial per desarticular-los.

La problemàtica de l’afecte, que segons la definició deleuziana denota una intensitat corporal, un augment o una disminució en el poder d’actuar, relacionar-se i transformar-se, s’ha imposat en diverses disciplines, generant una rica constel·lació de perspectives en àmbits com l’ontologia, l’ètica, l’estètica o la política. L’afectiu es tant allò que succeeix al cos, en la mesura que els cossos es defineixen pels seus potencials d’afecció i modificació intensiva, com allò que es esdevé sempre entre els cossos (i els objectes), un dinamisme que anima les forces d’allò social i les relacions intersubjectives, actuant com a llindar mòbil entre els estats afectius tot cohesionant, alineant o disgregant els cossos. Encara que els treballs sobre la subjectivitat i les emocions han estat dominats tradicionalment per les diverses teories pròpies de la psicologia i psicoanàlisi, els estudis més recents busquen models d’afectivitat en altres disciplines; en la ciència cognitiva, l’estètica, la teoria política i una gran varietat de tradicions filosòfiques com, per exemple, la fenomenologia.

El present monogràfic parteix de l’interès que ha suscitat l’estudi sobre l’afecte en les humanitats i en les ciències socials, desenvolupat particularment en el món anglosaxó en les últimes dues dècades i que, no obstant això, no ha tingut el mateix impacte en altres contextos acadèmics. La proposta pretén recollir aquestes investigacions per establir un diàleg amb les àrees de la literatura comparada i la teoria literària, amb la finalitat de pensar l’afecte en les diferents expressions culturals, geogràfiques i històriques. 

Encara que ha sigut objecte de major atenció en els àmbits dels estudis queer, cinema, sociologia, psicologia i filosofia política, el paper de l’afecte no s’ha explorat suficientment en els estudis literaris i culturals. ¿En quin sentit tenir en compte l’afecte ens permet reflexionar sobre els textos culturals de manera diferent a les habituals? Quins reptes conceptuals planteja aquest enfocament, desplegat des de distintes perspectives teòriques? La irrupció del gir afectiu en el panorama crític més recent plantejaria, així, un canvi de paradigma que possibilitaria un acostament més transversal i interdisciplinari a les manifestacions culturals, permetent-nos reflexionar no només sobre què signifiquen els textos, sinó també sobre què fan —un treball ja inaugurat en els estudis literaris per Eve Kosofsky Sedgwick, Sianne Ngai, Évelyne Grossman i Heather Love, entre d’altres.

El propòsit d'aquest número monogràfic de 452ºF és abordar algunes d’aquestes qüestions, amb l'objectiu de reflexionar críticament sobre les implicacions del gir afectiu en els estudis literaris i culturals. Aquesta convocatòria es dirigeix als treballs que tractin el tema de l’afecte i l’afectivitat en qualsevol àmbit geograficolingüístic —incloent-hi perspectives comparatistes— i en una varietat de produccions culturals, provinents de la literatura, les arts, el cinema i les diferents pràctiques culturals en el sentit més ampli.

Alguns temes d’interès per al monogràfic són, entre d’altres:

a)    L’afecte en front l’emoció, el sentiment, la sensació. Acostaments teòrics, epistemològics i metodològics.
b)    La història de l’afecte, la història afectada.
c)    L’afecte i les pràctiques de lectura.
d)    L’afecte i l’estètica. La hapticitat, la sensació, la recepció corporitzada.
e)    L’afecte en el temps i en l’espai. Les geografies i les temporalitats alternatives.
f)    L’afecte i els estudis de la materialitat. La thing theory, el materialisme en la teoria feminista, el materialisme queer.
g)    Els afectes posthumans, impersonals, animals.
h)    La política de l’afecte. Les normativitats i les dissidències afectives.
i)    Les utopies afectives i els afectes regressius (feeling backward): l’amor, la felicitat, la depressió, la vergonya, el fracàs, la melancolia.


Katarzyna Paszkiewicz


FaLang translation system by Faboba

index

miar ccuc csic dialnet doaj e-revistas isoc latindex MLAracoresh
lista de emails
click sinuca

chfyavbh88y FilmOneTorrents http://filmonetorrent.blogspot.com/4cd3