alt

Més enllà del mapa. Imaginaris de l'espai obert en la cultura contemporània



Històricament, la lectura de l'espai geogràfic manté una relació privilegiada amb els processos d'identificació territorial. A Amèrica Llatina, per exemple, des del segle XIX, en la literatura i la pintura, el paisatge o la frontera van ser nodes principals a través dels quals es va pensar la intersecció entre formes espacials, pràctiques estètiques i polítiques (Fernández Bravo, Montaldo, Andermann). Ja al segle XX, els espais no urbans i les imatges de la naturalesa van ser també centrals per a la construcció d'una idea de nació a través del cinema (Maranghello y Tranchini). Allò espacial ―les configuracions i les pràctiques espacials― refereix a una materialitat concreta, és a dir, a una font inesgotable de renegociacions polítiques i de producció de diferències culturals. En tant que camp fèrtil per a reconstruir processos històrics de la memòria o bé per a desentranyar les relacions complexes entre diferents localitats i regions en la seva correspondència amb «allò nacional», la «producció de l'espai» (Lefebvre, de Certeau) és un instrument fonamental a l'hora de pensar la manera en què també les societats europees han canviat. El monogràfic «Més enllà del mapa. Imaginaris de l'espai obert en la cultura contemporània» busca reunir articles que permetin, en el seu conjunt, traçar un recorregut crític de nous imaginaris geogràfics sobre l'espai obert, tot apel·lant a nocions com les de «territori», «paisatge», «cartografia», «regió» i «itinerari», concebudes com a categories històriques però també com a conceptes provinents de la geografia humana i de l'estètica, que són d'excepcional productivitat a l'hora de llegir els imaginaris proposats per moltes obres realitzades durant les últimes dues dècades.

En aquest context, dilucidar la producció de nous imaginaris geogràfics partint de la literatura, el cine i l'art introdueix una nova mirada sobre les relacions de negociació històrica i estètica entre subjecte i espai/lloc. En primer lloc, la mateixa noció de «paisatge» suposa considerar la subjectivitat i la mirada del subjecte que retalla un paisatge d'un entorn natural. No obstant, l'espai obert que anteriorment era entès com a motiu identitari i principal escenari per a les històries nacionals tendeix a adquirir, en la contemporaneïtat, altres matisos. En les últimes dues dècades, diverses expressions culturals evidencien un impuls de tornar als «espais oberts» des d'una mirada intimista que, no obstant, puguin palesar les ferides infringides per la repressió dels règims dictatorials o guerres civils, així com les tensions produïdes per l'avanç de processos lligats a la globalització i les seves dinàmiques en matèria ecològica i humana. La configuració cultural de l'imaginari geogràfic és particularment receptiva d'aquest gir intimista i al mateix temps crítica respecte a allò que es considerava «territoris nacionals». Algunes expressions artístiques i culturals que comparteixen una mateixa mirada subjectiva tensen configuracions d'imaginaris de paisatges i mapes nacionals previs, generalment imposats des del poder de l'Estat. D'aquesta manera, podem observar, en els espais delimitats d'expressions literàries, cinematogràfiques i visuals, la forma en què les geografies particulars, i el recorregut traçat en elles, moltes vegades refereixen a una pertinença al paisatge, de manera que el lloc mateix esdevé text, a la vegada que l'èmfasi en la mobilitat restitueix l'agència del mapatge i es contraposa a cartografies oficials o deixa intuir «cartografies alternatives». Fins i tot tenint en compte que el cinema és una forma de cultura «peculiarment espacial» ―que no només representa sinó que construeix espais mòbils― resulta de gran interès entendre el rol d'una pràctica de l'espai audiovisual que per la seva intrínseca mobilitat permet configurar relacions amb diversos espais pertanyents a territoris nacionals que, alhora que generen nous sentits sobre aquests espais, condueixen a desestabilitzar i reformular les percepcions relatives a les pròpies identitats subjectives. En la contemporaneïtat, una altra figura que reapareix recurrentment quan parlem d'espacialitat i de la seva relació amb la «identitat territorial» és el concepte de la ruïna. En molts casos sorgeix com una forma de crítica al neoliberalisme i a l'avanç de la globalització en el seu procés de destrucció ecològica, mentre que, igualment, en certs períodes de violència política, la ruïna funciona també com a al·legoria del dol. Des d'aquest punt de vista, el concepte de ruïna permet arrencar de la silenciosa superfície de l'espai una historicitat, i així accedir a diverses capes temporals en un determinat lloc. D'aquesta manera, la ruïna exhibeix en si mateixa una fractura on s'hi inclouen passat i present a la vegada, tot convertint-se en una pantalla on la modernitat projecta les seves temporalitats asincròniques així com les seves pors i obsessions amb el pas del temps (Huyssen). Així, la ruïna admet relacionar-se des d'un altre lloc amb el passat i la memòria.

Aquest dossier busca igualment determinar la contribució del cinema, la literatura i les arts a la comprensió de l'impacte dels processos de globalització econòmica i cultural en els modes de concebre el territori. Considerant els imaginaris geogràfics busquem testimoniar les maneres en què diferents configuracions culturals imaginen (o no) la seva relació i la seva inscripció en un espai simbòlic marcat per processos de globalització. En aquest cas, resulta interessant preguntar-se per la rellevància d'aquests imaginaris a països on la tensió entre «regions» i «nacions» adquireixen una particular intensitat o allà on certes polítiques oficials de la memòria han canviat també la forma en què es practiquen espais en relació a successos històrics recents.

Alguns temes d'interès per al monogràfic són, entre d'altres:

a) Desplaçament a «espais oberts» com a element diegètic en el cinema, la literatura i les arts contemporànies. Mediació artística de nocions com territori, regió, paisatge, mapa i itinerari.
b) El paisatge com a expressió visual de les relacons entre els éssers humans i la naturalesa a través del temps. Figuracions de geografies particulars: illes, rius, mars, deserts, muntanyes, planes, selves.
c) Cartografia i mapatge. Mapes cognitius i mapes afectius. Mobilitat i agència del mapatge.
d) Noves i velles formes d'experimentar l'espai obert. Relectura del viatge d'exploració científica i del naturalista romàntic. Figuracions utòpiques, distòpiques, heteròpiques. «Navegació» i creuament d'espai reals i virtuals. Problematització en l'espai obert de nocions espacials abans aplicades a l'experiència urbana com «espais altres», «qualsevol espai», «no-llocs».
e) Geografies de trànsit i el «caminar que enuncia». Itinerància, recorreguts per l'espai obert i espais d'enunciació. Històries de viatge i pràctiques espacials. Camí i fuga. Nomadisme i esdevenir.
f) Espai i identitat nacional. Espacialitat contemporània i memòries d'identitats territorials. Relectura de l'arxiu paisatgístic en el present: mirades malenconioses i nostàlgiques, imaginaris cosmopolites, imaginaris postapocalíptics.
g) Espai obert i processos de desterrotirialització i reterritorialització de les identitats en el context de la globalització.
h) Ecologia i paisatge: perspectives des de l'ecocrítica en relació a la literatura, el cinema i les arts. Noves perspectives del paisatge i relectura de les narratives de la novel·la de la terra. Crisis ecològica i del paisatge. Reconfiguració de relacions entre paisatge natural versus paisatge industrial, paisatge urbà, planificació. Paisatges entròpics.
i) Configuració de paisatges de ruïna: ruïna del paisatge, ruïna del llenguatge, ruïna de la memòria.
j) Geografies de gènere (itineraris femenins, mirades queer) i espacialitats alternatives (noves mirades al paisatge «ètnic»). Lloc de l'espacialitat en noves formes de fer etnografies.
k) Redefinicions dels gèneres de l'«escritura geográfica»: diaris de viatges, travelogues visuals, pel·lícules de carretera, funcionalització de viatges reals, eco/cartografies, especialització de la subjectivitat, especialització dels processos de memòria col·lectiva.
l) Desplaçaments de les fronteres i noves cartografies de les arts contemporànies. Formes de pensar l'espai de la lectura, l'espai en la novel·la, l'espai del poema, i el lloc i projecció del text escrit, visual i sonor.



Irene Depetris Chauvin i Macarena Urzúa Opazo


FaLang translation system by Faboba

index

miar ccuc csic dialnet doaj e-revistas isoc latindex MLAracoresh
lista de emails
click sinuca

chfyavbh88y FilmOneTorrents http://filmonetorrent.blogspot.com/4cd3