alt

Literatura, imatges i polítiques de la vida



Aquest monogràfic té com a objectiu cartografies l'estat de les investigacions que vinculen la literatura i les arts visuals amb el corrent de pensament post-humanista i, de manera més específica, amb les propostes teòriques en l'àmbit de la teoria biopolítica. En els darrers anys són cada vegada més nombrosos els treballs dedicats a indagar les aportacions que les investigacions emmarcades en el camp de l'anomenada , des de la ciència zoològica fins a les derivacions de la biopolítica, poden realitzar als estudis literaris i artístics en general. I, de manera inversa, les bones noves que el pensament artístic ―en la seva faceta creadora i en la seva faceta crítica― pot projectar a altres àmbits disciplinaris. Aquest intercanvi ―propiciat, per una banda, per la denúncia de l'univers antropocèntric i, de l'altra, per la renovada concepció del treball transdisciplinari que formula el post-humanisme― promet una revolucionària transformació conceptual. Moviment que s'ha iniciat, naturalment, amb una resignificació de la noció de vida, i que ha tingut evidents efectes sobre allò que entenem per vivent, animal, home o subjecte, entre moltes altres categories fonamentals de pensament. Aquesta resignificació es basa en gran mesura en un retorn a la concepció nietzschiana del bios, entesa com a única representació possible de l'ésser; definició que, com observa Roberto Espósito al seu llibre Bios. Biopolítica i filosofia, tot i manifestar-se com a purament ontològica, té fortes conseqüències polítiques. En efecte, no es tracta de que existeixin formes polítiques que se superposin des de fora a la matèria informe de la vida, sinó de  l'assumpció de que la vida és des de sempre política ―sense referir amb «política» a una aspiració històrica o conjuntural; política és la modalitat originària en què allò vivent és o en què l'ésser viu―. És aquesta la dimensió política del bios: «no en cuanto carácter, ley, destino de algo que vive con anterioridad, sino como el poder que desde el principio da forma a la vida en toda su extensión, constitución, intensidad. Que la vida ―según la tan célebre formulación nietzscheana― sea voluntad de poder no significa que la vida necesita poder, ni que el poder captura, intencionaliza y desarrolla una vida puramente biológica, sino que la vida no conoce modos de ser distintos al de una continua potenciación». (Esposito Bios 130).

 

La definició del bios com a poder generador qüestiona de soca-rel la concepció antropocèntrica segons la qual la política i l'art són efectes de l'activitat humana. El discurs humanista entén la cultura com a una realitat deslligada de la vida animal com a projecte d'autocreació i autointerpretació―; el punt de vista biocèntric, fortament arrelat a la tradició de pensament nietzschiana, la concep com a fenomen propi de la vida. Així com la vida és política perquè no hi ha en ella més que voluntat de poder, així també es podria dir que la vida és artística en tant que no hi ha en ella més que voluntat de creació. L'art no és una zona delimitada de la vida que actua sobre o es deixa disseminar per ella, sinó que és el seu propi mode d'existència. 

 

Prenent aquestes breus consideracions com a horitzó crític, convoquem a tots aquells estudiosos i investigadors interessats en reflexionar sobre les transformacions filosòfiques, polítiques, artístiques que l'emergència d'una perspectiva biocèntrica ―en tant que manera particular d'enfocar la cultura― porta al camp disciplinar de les post-humanitats. Proposem, com a orientació sense caràcter excloent, els següent eixos temàtics:

 

a)    Diàlegs entre la literatura i el pensament biopolític.

b)    Diàlegs entre les arts visuals i el pensament biopolític.

c)    Debats filosòfics, polítics, artístics i culturals al voltant de la noció de vida.

d)    Ressonàncies del pensament nietzschià de la vida a la literatura, les arts visuals i la crítica recent.

e)    Propostes filosòfiques, literàries i polítiques sobre la noció de subjecte.

f)     Cossos indisciplinats: resistències artístiques als ordenaments de gènere i espècie.

g)    Imatges dels animals i de l'animalitat a la crítica literària y artística recent.

 

Irina Garbatzky i Julieta Yelin



FaLang translation system by Faboba

index

miar ccuc csic dialnet doaj e-revistas isoc latindex MLAracoresh
lista de emails
click sinuca

chfyavbh88y FilmOneTorrents http://filmonetorrent.blogspot.com/4cd3