alt

La biblioteca dels artistes: usos del pensament literari en el cinema i les arts visuals (1975-2015)

 

 

Des de la modernitat cinematogràfica la biblioteca és inseparable de la creació visual. Sempre hi ha hagut textos i lectures subjacents a la construcció d’allò visual, al menys, des que les formes del muntatge narratiu s’inspiraren en els modes de la narració realista. No obstant, ha estat a partir de la modernitat cinematogràfica quan la biblioteca del cineasta ha adquirit una rellevància ineludible per a la llegibilitat de la imatge. No només els personatges que omplen les pel·lícules modernes llegeixen, citen, discuteixen sobre novel·les, assajos o poemes que, a més, són visibles en l’espai del pla; sinó que a partir dels anys setanta, amb la confluència de teoria literària i teoria fílmica, la biblioteca del cineasta va explícitament associada a la imatge, quasi ostentada en ella, com a part de la seva creació i com a instrument imprescindible per a la seva correcta comprensió. Això succeeix, per exemple, a Saló o els 120 dies de Sodoma (1975) de Pier Paolo Pasolini, on els títols de crèdits inicials ofereixen una «bibliografia fonamental» que l’espectador haurà de tenir en compte durant el visionat. Aquesta bibliografia no inclou Les 120 jornades de Sodoma o l’escola de llibertinatge (1785) que dóna títol al film sinó els estudis de Roland Barthes, Simone de Breauvoir, Philippe Sollers, Pierre Klossowski, Maurice Blanchot, entre d’altres, sobre l’obra del Marquès on s’hi troben plantejades les qüestions crítiques sobre transgressió i escriptura que el cineasta ha tingut en compte per a elaborar la seva pròpia lectura de la novel·la. La biblioteca del cineasta es converteix així en la matèria de la qual s’alimenta la mirada crítica de l’artista i en allò que sustenta tant la creació de la imatge com la seva visió.

 

Partint del cas paradigmàtic del film de Pasolini, aquest monogràfic proposa recollir la més recent investigació sobre les biblioteques subjacents, implícitament o explícitament, a la creació visual realitzada entre 1975, data d’estrena de Saló, i 2015. Concretament, el número pretén mapejar la investigació actual sobre els usos (declarats, insinuats o fins i tot silenciats) que es poden apreciar en la creació visual contemporània del pensament literari, dels paradigmes crítics de la teoria, així com dels debats del comparatisme interartístic. 

 

Considerant, a més, que en les últimes dècades les trobades, les ressonàncies i les interferències entre el cine i les arts visuals han estat cada vegada més intensos, també s’admetran investigacions que estudiïn la presència d’aquests paradigmes literaris en qualsevol dels llenguatges artístics sorgits de la fixació tècnica de la imatge.

 

Proposem, orientativament, els següents temes:

a) Usos de la teoria literària en el cinema i les arts visuals.

b) Les biblioteques reals dels artistes i les biblioteques imaginades per la crítica.

c) Representacions dels debats literaris en la creació visual.

d) Empremtes d’allò textual en les arts visuals.

e) Crítica literària i adaptació cinematogràfica.

f) Funció i usos dels debats literaris en la creació de videoexposicions, videoteatre i altres formes audiovisuals.

g) La biblioteca negada: textos censurats, ocultats, destruïts.

 

Annalisa Mirizio

 

 

FaLang translation system by Faboba

index

miar ccuc csic dialnet doaj e-revistas isoc latindex MLAracoresh
lista de emails
click sinuca

chfyavbh88y FilmOneTorrents http://filmonetorrent.blogspot.com/4cd3